El Nou Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana, en vigor a partir de l’1 de juliol: alguns aspectes clau

Avui el BOE publica el nou Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana (Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana).

El nou text legal publicat avui al BOE com a Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal introdueix moltes novetats, però les que podríem considerar més importants són les següents:

• Presó permanent revisable. Un dels canvis més polèmics de la reforma. Es diu que s’aplicarà només a casos d’”extrema gravetat”. Aquesta figura implica l’obligació que el condemnat compleixi íntegrament la pena de privació de llibertat. Després de 25 ó 30 anys (en funció de si la condemna és per un o per diversos delictes, i també en base a la gravetat), el reu podrà demanar per primera vegada la llibertat condicional.

• Més penes i nous delictes. Les penes pels delictes de furt i robatori s’incrementen. D’aquesta manera, s’augmenta la persecució dels reincidents i dels robatoris, per exemple, de subministrament elèctric. També es tipifiquen nous delictes com el matrimoni forçat, la divulgació no autoritzada d’imatges o gravacions íntimes obtingudes amb absència de la persona afectada, l’assetjament o la manipulació de dispositius de control que serveixen per vigilar el compliment de les penes.

• Desapareixen les faltes. Són substuïdes per delictes menors o per sancions administratives incloses a la Llei de Seguretat Ciutadana, també publicada avui (Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana).

• Finançament il·legal. La reforma tipifica com a delicte el finançament il·legal de partits. El text explica que les persones que participin en estructures o organitzacions la finalitat de les quals sigui el finançament de partits al marge de la llei, seran castigades amb pena de presó d’un a cinc anys.

• Persona jurídica. Una altra novetat és la imputació per a persones jurídiques els directius o gerents de les quals s’involucrin en delictes com crim organitzat, suborn i tràfic d’influències. Apareix la figura del director de compliment normatiu (compliance officer)