Justícia Gratuïta
Necessiteu un advocat d'ofici?
Si teniu algun problema o dubte legal, us recomanem que contacteu amb el Servei d’Orientació Jurídica del Col·legi. És un servei gratuït on advocats col·legiats us poden oferir un primer consell orientador, i també us poden tramitar, si s’escau, la vostra sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta.
Per saber-ne les adreces, horaris, etc., consulteu la secció Servei d’Orientació Jurídica, clicant AQUÍ
On heu d'anar per demanar un advocat d'ofici?
Al Servei d’Orientació Jurídica que correspongui al partit judicial del vostre domicili. Consulteu les adreces i horaris clicant AQUÍ.
Qui té dret a la Justícia Gratuïta?
Poden sol·licitar el reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta les persones físiques que no tinguin patrimoni suficient per litigar, prèvia acreditació dels recursos i ingressos anuals bruts de la unitat familiar que, no superin uns determinats llindars de l’IPREM (indicador públic de rendes d’efectes múltiples) en funció dels membres que formen la unitat familiar de la persona sol·licitant.d’acord amb el que estableix l’article 3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta.
Així doncs, per accedir a la justícia gratuïta, no es poden superar els següents ingressos bruts (en còmput anual) (informació actualitzada a 3 de gener de 2023, en base a l’IPREM determinat per la Llei 31/2022 de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023 – nota: l’IPREM no es modifica cada any)
– Unitats familiars d’un membre: 2 vegades l’IPREM (14.400 €)
– Unitats familiars de dos o tres membres: 2,5 vegades l’IPREM (18.000 €)
– Unitats familiars de quatre membres o més: 3 vegades l’IPREM (21.600 €)
Excepcionalment, també poden accedir a la justícia gratuïta aquelles persones que no superin el quíntuple de l’IPREM (36.000 €), sempre que acreditin alguna de les circumstàncies que estableix l’article 5 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta . D’acord amb l’article 4 de la mateixa Llei, per valorar l’existència de patrimoni suficient es tindrà en compte la titularitat de béns immobles sempre que no constitueixin l’habitatge habitual de la persona sol·licitant, així com els rendiments de capital mobiliari.
D’altra banda, també poden sol·licitar el dret les persones jurídiques que determina la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta (associacions d’utilitat pública i fundacions inscrites en el registre administratiu corresponent), sempre que, sense tenir patrimoni suficient, el resultat comptable de l’entitat en còmput anual sigui inferior al triple de l’IPREM (21.600 €).
Per més informació, consulteu aquest quadre:
Documentació necessària per demanar Justícia Gratuïta
D’acord amb el què us indicaran quan aneu a demanar hora per fer la vostra consulta al Servei d’Orientació Jurídica, la documentació que caldrà aportar per sol·licitar la Justícia Gratuïta és la següent:
- 1 Fotocopia del DNI de tots els membres de la unitat familiar
- 1 Fotocòpia del Llibre de família o bé, si no en teniu, certificat literal de matrimoni i partides de naixement (Registre Civil)
- Certificat de convivència (Ajuntament)
- Justificants d’ingressos per pensions alimentícies i compensatòries
- Qualsevol altre document d’interès econòmic per al reconeixement o denegació del benefici de justícia gratuïta.
A més a més, i segons quina sigui la vostra situació, haureu de presentar també:
- Si no esteu obligats a presentar la declaració de la renda: Certificat de no obligatorietat de presentar la declaració de la renda
- Si sou arrendatari: Fotocòpia del contracte de lloguer i/o rebut mensual
- Si no sou propietari ni arrendatari de l’habitatge on residiu: Declaració jurada del propietari/arrendador en la qual s’acreditin les possibles despeses que vagin per compte de vostè
- En cas de ser demandat: Fotocòpia de la demanda que han interposat contra vostè
- Pobresa sobrevinguda: En els casos en què la sol·licitud de justícia gratuïta no coincideixi amb la iniciació del procediment judicial, haureu d’acreditar el canvi de circumstàncies econòmiques.
Preguntes i dubtes freqüents sobre l’Advocat d’Ofici i la Justícia Gratuïta
Quan de temps trigaré a saber si tinc dret a la Justícia Gratuïta i qui serà l'advocat/da que em defensarà?
Un cop feta la sol·licitud, trigareu aproximadament un mes i mig a rebre un BuroSMS o una carta certificada en la què us informarem del nom i telèfon del vostre advocat/da, i sereu vosaltres qui l’haureu de contactar per iniciar el procediment.
No localitzo el meu advocat d'ofici per telèfon - què puc fer?
Si heu provat de trucar-lo a hores diferents (i raonables, en horari d’oficina) i no el trobeu, contacteu amb nosaltres (Tel. 937801366, o presencialment als SOJs o a la Secretaria del Col·legi) i provarem de dir-li des del Col·legi que es posi en contacte amb vosaltres.
L'advocat que m'han designat d'ofici no m'agrada - puc demanar que me'l canviïn?
Si no existeix una raó legal que faci incompatible que el vostre advocat porti el vostre cas (com seria el cas si hi han interessos creuats, amistat o relació familiar amb l’altra part, per exemple), i/o no hi ha una relació d’enemistat manifesta amb vosaltres, no podeu demanar el canvi. Penseu que es tracta d’un servei que el Col·legi presta per delegació de l’Administració, de manera que l’advocat d’ofici que us ha estat designat no es pot triar.
Si renuncieu al vostre advocat d’ofici i voleu triar un advocat que us sigui més proper, podeu triar un advocat privat, al qual li haureu de pagar la minuta corresponent.
Em pot cobrar alguna cosa, l'advocat d'ofici?
En general, no. No us cobrarà provisió de fons per iniciar el cas, ni per les fotocòpies… Tanmateix, és molt important tenir present que en determinats casos, sí que us podrà cobrar, d’acord amb els articles 36.2 i següents de la Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta:
36.2. Quan en la sentència que posi fi al procés es condemni a costes qui hagi obtingut el
reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta o qui el tingui legalment reconegut, aquest està obligat a pagar les costes causades en la seva defensa i les de la part contrària, si dins dels tres anys següents a la fi del procés millora la seva situació econòmica; mentrestant la prescripció de l’article 1967 del Codi civil queda interrompuda. Es presumeix que ha millorat la seva situació econòmica quan els seus ingressos i recursos econòmics per tots els conceptes superen el doble del mòdul que preveu l’article 3 o si s’han alterat substancialment les circumstàncies i les condicions que es van tenir en compte per reconèixer el dret d’acord amb aquesta Llei.
36.3. Quan la sentència que posi fi al procés no contingui un pronunciament exprés de costes, i el plet l’hagi guanyat la persona beneficiària de la justícia gratuïta, aquesta ha de pagar les costes causades en la seva defensa, sempre que no excedeixin la tercera part del que hi hagi obtingut.
36.4. Quan es reconegui el dret a assistència jurídica gratuïta per a processos en els quals sigui procedent la petició de litis expensas i aquestes es concedeixin en resolució ferma a favor de la part que litiga amb el reconeixement del dret a assistència jurídica gratuïta, el lletrat i el procurador que hi intervenen poden exigir a aquesta part el pagament dels seus honoraris, fins a l’import total de la partida aprovada judicialment per a aquest concepte.