El TS suspèn l’obligació d’un pare de pagar la pensió d’aliments perquè no supera el “mínim vital”

El Tribunal Suprem, en la seva sentència de data 2 de març de 2015, eximeix el pare de pagar la pensió alimentícia perquè no pot atendre ni les seves pròpies necessitats, ja que, segons recull la sentència, es troba en una situació “d’extrema pobresa”. Aquesta sentència aclareix que l’exempció només serà temporal, mentre el pare no tingui ingressos.

L’alt Tribunal precisa així la seva doctrina sobre l’anomenat “mínim vital” en tots aquells casos en els quals existeixen problemes per pagar les pensions als fills, definint que SEMPRE serà obligatori, però que l’excepció és la que es dóna en aquest cas.

Segons aquesta doctrina «lo normal será fijar siempre en supuestos de esta naturaleza un mínimo que contribuya a cubrir los gastos repercutibles más imprescindibles para la atención y cuidado del menor, y admitir solo con carácter muy excepcional, con criterio restrictivo y temporal, la suspensión de la obligación, pues ante la más mínima presunción de ingresos, cualquiera que sea su origen y circunstancias, se habría de acudir a la solución que se predica como normal, aún a costa de un gran sacrificio del progenitor alimentante», i correspon a la Sala revisar si s’ha conculcat el judici de proporcionalitat per la sentència.