El TS autoritza una divorciada brasilera a endur-se el seu fill espanyol al seu país
La sentència assenyala que el nen, que ara té 7 anys, ha creat uns vincles afectius amb la seva mare, amb la que ha estat vivint des que va nèixer fins a l’actualitat i que ha mantingut contactes mínims i esporàdics amb el seu pare.
La Sala del Civil del Tribunal Suprem ha fixat com a doctrina que el canvi de residència a l’estranger del progenitor custodi pot ser judicialment autoritzat únicament en benefici i interès dels fills menors que estiguin sota la seva custòdia i que es traslladin amb ell.
La sentència afirma que en aquests casos “prima el interés del menor, de un menor perfectamente individualizado, y no la condición de nacional, como factor de protección de este interés para impedir el traslado” i conclou que la seguretat i estabilitat que proporciona el nucli matern no queda garantida amb la permanència de la mare i el fill a Espanya.
La sentència explica també que no és possible obligar la mare a continuar en un país que no és el seu i en un entorn familiar que tampoc és el del nen per fer possible les seves expectatives familiars i laborals, vinculades a l’interès del seu fill (al que va associat) i és que “el respeto a los derechos del niño no implica necesariamente ir en detrimento de los derechos de los progenitores”.
Voleu consultar el text complet de la sentència del 20 d’octubre de 2014?