Reciclatge i sostenibilitat a l’ICATER

19/10/2018

 

Properament a totes les instal·lacions del col·legi podreu trobar un sistema de reciclatge convenientment senyalitzat per a cada tipus de residus per tal d’informar i sensibilitzar sobre l’ús correcte de cada contenidor.

 

Per què? Perquè a través del reciclatge, els residus esdevenen recursos si els recuperem mitjançantels sistemes de recollida selectiva.

 

Considerem que com a institució sempre hem de donar exemple d’una bona pràctica i encara més quan el fet de reciclar o no reciclar té un impacte directe al nostre medi ambient i consegüentment afecta a la nostra biosfera, patrimoni natural, al paisatge, als animals i a les persones en tots els àmbits.

 

Entenem però, que cal actuar en el sentit de fer prevenció de residus, ja que “el millor residu ésaquell que no es produeix”, així que l’ideal seria minimitzar la producció de residus, augmentar l’eficiència del reciclatge i disminuir la concentració de contaminants a l’ambient  a través d’una actuació basada en criteris cívics i sostenibles consistent en la disminució de la producció de residus, ja sigui mitjançant la reducció directa de la seva generació i perillositat, o bé a través d’iniciatives de reutilització.

 

El dret a un medi ambient adequat inclou el dret a gaudir d’un entorn ambiental segur per al desenvolupament de la persona i té, com a contrapartida, el deure de conservar-lo i l’obligació per part dels poders públics de vetllar per una utilitzacióracional dels recursos naturals.

 

El dret a un medi ambient adequat es deriva d’altres com el dret a una alimentació adient, el dret a la salut i, fins i tot, el dret a la vida.

 

Explícitament ha estat recollit en diverses declaracions de la ONU com la Resolució de l’Assemblea General 45/94 on es pot llegir que: “totes les persones tenen dret a viure en un ambient adequat per la seva salut i benestar”. També hi ha un reconeixement d’aquest dret a la Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà aprovada a Estocolm el 16 de juny de 1972, a la Declaracióde Río sobre Medi Ambient i Desenvolupament de 1992, a el Protocol de Kioto de 2005 i a la Declaració Universal de Drets Humans Emergents que, en el seu article 3, reconeix el dret d’habitar el planeta i el dret al medi ambient. Igualment, el Protocol de Sant Salvador estableix en el seu article 11 que: “Tota persona té dret a viure en un medi ambient sa i comptar amb serveis públics bàsics. Els Estats part promouran la protecció, preservaciói millora del medi ambient.”