El TS estableix doctrina sobre l’atribució de l’ús de l’habitatge en les custòdies compartides (CC)

21/11/2014

En la recent sentència del TS de 24 d’octubre de 2014, la Sala assenyala que el Código Civil, a diferència d’altres ordenaments autonòmics, no conté una regulació específica d’aquesta matèria.

 

Així, l’art. 96 del CC estableix com a criteri prioritari, si no hi ha acord entre els cònjuges, que l’ús de l’habitatge familiar correspon als fills i al cònjuge en la companyia del qual es queden, però aquest criteri no és aplicable en el cas de la custòdia compartida, perquè els fills no estan en companyia d’un sòl dels cònjuges, sinó de tots dos (alternativament).

 

En aquest supòsit, el Tribunal considera que la norma que ha d’aplicar-se analògicament és la del paràgraf segon de l’article 96 CC, que regula els casos en els quals, existint diversos fills, uns queden sota la custòdia d’un dels progenitors i els altres sota la de l’altre, i es permet al jutge resoldre “el que sigui procedent”.S’haurà d’atendre, doncs, a les circumstàncies de cada cas, amb especial atenció a dos factors: 1) l’interès més necessitat de protecció, que no és un altre que el que permeti compaginar els períodes d’estància dels fills amb els seus dos pares, i 2) si el domicili familiar és privatiu d’un dels dos cònjuges, de tots dos, o pertany a un tercer.

 

Per al cas que recull la sentència, el domicili és privatiu del pare, per això el Tribunal entén que s’ha d’imposar una limitació del dret d’ús de dos anys per a la mare, atès que s’han d’harmonitzar dos interessos contraposats: el del titular de l’habitatge que quedaria indefinidament frustrat perquè no podria disposar-ne (fins i tot quan el fill està amb ell), i el del fill a comunicar-se amb la seva mare en un altre habitatge. El Tribunal considera que en dos anys, la mare -per edat i qualificació professional, a més de comptar amb recolzament familiar- pot refer la seva situació econòmica i trobar una feina que incrementi els seus ingressos i li permeti accedir a un habitatge digne per atendre les necessitats del fill en els períodes de guarda efectiva.