Circular de la Fiscalia sobre l’enjudiciament dels nous delictes “lleus” que substitueixen les faltes dins el nou Codi Penal 2015

25/06/2015

El proper dimecres, 1 de juliol, com sabeu, entra en vigor la reforma del Codi Penal. Aquesta reforma, entre d’altres qüestions, ha suposat que una part de les infraccions lleus ha quedat despenalitzada i les sancions seran administratives o civils, i la resta quedaran incloses en la categoria de “delictes lleus”, que queden assimilats al què es jutjava via judici de faltes.

Per establir els criteris per a l’exercici de l’acció penal per a la persecució d’aquests delictes lleus, la Fiscalia General de l’Estat ha emès la Circular 1/2015.

Dins la Circular, de 50 pàgines, destaquem com a punts importants a tenir presents els següents:

1ª. És delicte lleu el què es castiga amb una pena que ostenti el rang de lleu en tota la seva extensió en una part d’ella (arts. 13.3 i 4, incís segon i 33.4 CP).

2ª. El delicte que tingui assignades dues o més penes d’imposició conjunta o alternativa només és lleu si totes compleixen la condició anterior.

3ª. En els delictes lleus públics patrimonials i en els què per afectar béns jurídics personal tenen una o diverses víctimes individualitzades, se seguiran les següents pautes generals:

No es sol·licitarà l’arxiu per motius d’oportunitat dels procediments incoats per actes de violència física i psíquica comesos dins el nucli de convivència familiar, excepte en casos excepcionals.
Quan la víctima manifesti en l’atestat pol·licial o en el jutjat el seu desig de no ser citada a judici o la seva voluntat què el procediment no segueixi endavant, s’interessarà l’arxiu per motius d’oportunitat, excepte si subsisteix un interès públic que necessiti ser tutelat conforme als criteris apuntats dins aquesta Circular.
L’arxiu per raons d’oportunitat només es sol·licitarà si cap de les víctimes denuncia o manifesa un interès explícit en la persecució del fet, excepte en els casos en els quals la seva postura es pugui considerar infundada, irracional o arbitrària. La simple afirmació de “quedar assebentat” de l’oferiment d’accions no serà impediment per sol·licitar l’arxiu.
No es sol·licitarà l’arxiu per motius d’oportunitat dels procediments incoats per delictes lleus de detenció il·legal (art. 163.4CP), contra el patrimoni històrico (art. 324 CP), de falsedat documental (arts. 397, 399 i 400 CP), contra l’Administració Pública (art. 406 CP) i contra l’ Administració de Justícia (arts. 456.1.3º, 465.2 i 470.3 CP), excepte en casos excepcionals.
Tampoc en els delictes lleus patrimonials previstos en els arts. 236, 246, 247, 254, 255 i 256 CP quan el valor de l’objecte, avantatge o profit obtingut pel culpable hagi superat els 400€, ni en el delicte d’ocupació d’immoble, edifici o habitatge que no constitueixi “morada” de l’art. 245.2 CP.

4º. En els delictes lleus que afecten l’ordre públic o els interessos generals, els fiscals, als efectes de decidir sobre l’exercici de les facultats derivades del principi d’oportunitat, ponderaran els criteris establerts en aquesta Circular, atenent especialment a les circumstàncies concurrents en l’autor del fet, com la seva edat juvenil, ocasionalitat de la conducta, penediment mostrat o disposició a reparar el mal causat.

5ª. Els Fiscals tindran a la vista el full històric penal del denunciat abans d’emetre l’informe d’oportunitat

6ª. El Fiscals assistiran a l’enjudiciament dels següents delictes lleus semipúblics:

Homicidi per imprudència menys grau de l’art.142.2 CP produït per la circulació de vehicles de motor o ciclomotors, prestació de serveis públics o privats de transport col·lectiu de persones, o en l’àmbit laboral, sanitari o professional.
Lesions per imprudència menys greu de l’art. 152.2 CP en relació amb l’art. 149 CP en els casos assenyalats al punt anterior.
Lesions doloses de l’art. 147.2 CP.
Maltractament d’obra de l’art. 147.3 CP quan la víctima sigui persona vulnerable per raó d’edat, malaltia o discapacitat.
En qualsevol altre delicte, sempre que hagi estat el propi Fiscal qui hagi interposat la corresponent denúncia en nom d’una persona menor d’edat, amb discapacitat necessitada d’especial protecció o desvalguda a l’empara del què estableix l’article 105.2 LECrim.

7ª. Els Fiscals s’abstindran d’intervenir en l’enjudiciament dels següents delictes lleus semipúblics:

Lesions per imprudència menys greu de l’art. 152.2 CP en relació amb l’art. 150 CP.
Maltractament d’obra de l’art. 147.3 CP, quan la víctima no sigui persona vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o discapacitat.
Amenaces i coaccions lleus dels 171.7, 1 i 172.3, 1 CP.
Injúries lleus en l’àmbit domèstic de l’art. 173.4 CP.
Danys per imprudència greu de l’art. 267 CP.

8ª. El delicte lleu d’injúries greus fetes sense publicitat de l’art. 209 CP és un delicte privat. La disposició de l’acció penal correspon en exclusiva a la persona ofesa.
9ª. El principi d’ oportunitat es retroactivamente aplicable a les faltes que no hagin estat enjudiciades abans de l’1 de juliol de 2015.

10ª. Els judicis de faltes per fets comesos abans de l’1 de juliol de 2015 que hagin quedat despenalitzats prosseguiran la seva tramitació en els termes de la Disposició transitòria Cuarta de la LO 1/2015 als efectes de dirimir l’acció civil, excepte si el perjudicat renuncia expressament a ser indemnitzat, es reserva les accions civils o no existeix perjudici indemnitzable, casos en els quals s’arxivarà el procediment.
11ª. Els judicis de faltes per fets comesos abans de l’1 de juliol de 2015 constitutius de falta de lesions lleus i maltractaments (art. 617.1 i 2 CP) es sotmetran al règim transitori al·ludit en la conclusió anterior.

Nota: base del resum – Portal Noticias Jurídicas (24/06/15)