Cinema i DDHH: la Comissió de DDHH Icater recomana…

 

Davant la manca de possibilitats de celebrar un cicle de cinema i drets humans per les restriccions derivades de la Covid-19, la Comissió de Drets Humans, ha seleccionat diverses pel.lícules relacionades amb l’actual situació de drets humans al món.

 

La selecció realitzada durant aquest primer trimestre de 2021 és la següent:

 

• SENSE SOSTRE és una pel·lícula Catalana impulsada per a la Fundació Arrels i dirigida per Xesc Cabot i Pep Garrido, que tracta el Sensellarisme (un fet que creix cada cop més).

La Càmera segueiz al Joan, un “Sense Llar” que recorre els carrers de Barcelona amb un gos y fa dibuixos pels turistes. Ell representa el drama de molísima gent. La soledat, la indiferencia, la solidaritat, el sistema… i un destí incert. El Protagonista es un “sense llar” auténtic (l’Enric Molina). El film dura 97 minuts.

 

• SÓLO SON PECES és un extraordinari curtmetratge documental de 2019 nominat als Goya sobre el treball de tres dones en una piscifactoria a Algèria. Fascinant retrat d’un projecte innovador en un context i clima tan extrem dirigit per dues deles veus més joves i prometedores del cinema espanyol: Ana Serra i Paula Iglesias. 

 

Aquesta història passa als territoris ocupats pel Marroc al Sahara Occidental. Criar peixos al desert és resistir altes temperatures y constants tempestes de sorra; és adaptar-se a un nou medi, molt diferent al d’origen. El curtmetratge té una duració de 17 minuts.

 

• PARAISO. Curtmetratge documental, nominat als Goya 2021, rodat a l’habitació d’un hospital, que explica al historia d’un pare, Ahmed, que acompanya al seu fill petit, Taha, del Marroc a Espanya, perquè le facin un transplantament de ronyó. Entre el record d’un país deixat i la incertesa en el país d’acollida, els dos aprenen a sobreviure a l’habitació d’un hospital.

 

El curt mostra la incertesa de la situació, la por dels protagonistes, l’esperança del que pot venir, però també l’alegria i els somriures quan la situació troba el final desitjat. Paraíso va estar dirigit per Mateo Cabeza i Habitat Films i va guanyar a la 46ª edició de FILMETS Badalona Film Festival la Venus de Badalona a la millor producció d’Espanya. El curtmetratge té una duració de 20 minuts.  

 

• DOS HOMBRES EN LA CIUDAD es una pel·licula francesa del 1973, que posa en qüestió el Sistema Judicial, el Sistema Penitenciari (les presons) i, per descomptat, la Pena de mort.

 

Gràcies a l’ajuda d’un educador, Gino aconsegueix reintegrar-se en la societat després de sortir de la presó. Però, malgrat la seva bona voluntat i els seus esforços per fer una vida normal, un inspector de policia no creu en la seva inocència i li recorda constantment els seus delictes anteriors. La contínua pressió de l’inspector i les seves sospites acaben arrossegant a cometre un homicidi.  Una pel·licula que malauradament continua d’actualitat, ja que la Pena de mort no s’ha abolit del tot. El sistema de presons no es un tema de debat, malgrat segueix vulnerant molts drets i es “indigne” d’una societat “avançada”. En fi, es tracta d’una pel·licula de dos grans actors que brillen en els seus papers (Jean Gabin i Alain Delon), i amb un missatge contundent que ens hauria de fer reflexionar si encara tenim capacitat. El film dura 97 minuts.

 

LOS ATRACADORES. Pel·lícula de 1962 del director Francesc Rovira Veleta, guanyadora del Premi Sant Jordi de Cinematografia a la millor pel·licula espanyola.

 

Vidal i els seus amics, Ramon i Carmelo, son uns petits delinqüents que es diverteixen assaltant farmàcies. Al robar la recaptació d’un cinema, cometen el seu primer assassinat i, llavors, ja no podran aturar una carrera criminal que acabarà tràgicament. Aquesta pel·lícula representa un al·legat contra la pena de mort i una denúncia del suport social que se li dóna a la violència i a les armes. Es presenta a tres joves de diferents classes sociales i, per diferents motius, es senten desencantats de la vida i veuen en la violència i en el poder de les armes una manera de creure’s importants. El film té una duració de 109 minuts.

 

• AGENDA OCULTA. Pel·licula de 1990 del director anglès Ken Loach.

Paul Sullivan i Ingrid Jessner, dos advocats nord-americans que lluiten en favor dels drets humans, es troben a Belfast investigant quien és el tracte que reben els presos d’IRA. Quan reben una informació comprometedora per al Govern Thatcher, Paul és assassinat i, a més, desapareix una cinta amb informació altament secreta. L’inspector que s’encarrega del cas, l’anglès Kerrigan, col·laborará amb Ingrid per investigar els fets.

Aquest film ens descriu com funciona el poder, i es veu perfectament aquella línia tan prima, on no saps on comença el que es diu “terrorisme” i on acaba. La pel·lícula passa a Irlanda als anys 80 amb el conflicte amb els republicans i amb l’IRA, pero ho hem vist aquí amb ETA, terrorisme d’Estat i la repressió contínua de llibertats. El film dura 105 minuts.

 

• LA ESTRATEGIA DEL CARACOL·Pel·lícula colombiana de 1993 dirigida pel cineasta i director Sergio Cabrera. L’obra és una comèdia-drama i relat de ficció sobre la llibertat i la solidaritar; una metàfora de l’assetjament als llogaters, inspirada en un fet real.

 

La pel·lícula tracta de les penúries de les famílies de baixos ingresos a Bogotà. La bretxa entre rics i pobres, i les seves interaccions en un sistema social altament estratificat. Els temes més importants de la pel·licula són l’ocupación i propietat d’habitatge i l’assetjament immobiliari. El film dura 116 minuts.

 

• DE TAL PADRE TAL HIJO és una pel·lícula japonesa del 2013 del director Hirokazu Koreeda. En Ryota és un exitòs home de negocis addicte a la feina. Quan descobreix que el seu fill biològic va ser canviat per un altre nen després del seu naixement, s’enfronta a la dificil decisió de triar al seu veritable fill o a l’infant que va criar. El film té una duració de 120 minuts.