#8M Dones ICATER: entrevistem Maria Vidal Sanahuja, advocada i exdegana del Col·legi (1999-2006)

05/03/2021

 

La nostra exdegana Maria Vidal va estudiar Dret a finals dels anys seixanta i principis dels 1970s i va començar a exercir com a advocada quan la presència de dones a la nostra professió encara no era habitual.

 

Amb motiu del #8M d’enguany l’entrevistem per conèixer la seva trajectòria i per saber si ser una dona advocada era molt diferent del que és a dia d’avui.

 

1.- Quan vas saber que volies estudiar Dret? Eren uns estudis escollits per les noies de la teva edat? Les mares i els pares influïen en les decisions de les seves filles?

 

En acabar el PREU [PRE-Universitari], l’any 1968, jo ja tenia clar que volia estudiar la carrera de Dret, a diferència de la majoria de noies, en aquella època era més freqüent optar per fer estudis de Magisteri o Secretariat. Als meus pares i, en especial al meu pare, economista, els va semblar molt bé aquesta decisió i van respectar, en tot moment, aquesta voluntat meva de ser Advocada.

 

2.- Quin any vas iniciar la carrera universitària? On la vas fer? I quin percentatge de dones l’estudiaven?

 

Vaig començar la carrera de Dret a l’any 1968 i la vaig acabar el 1973. A la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, les noies érem un 25-30% del conjunt d’estudiants i durant els cinc anys de la seva durada, en cap moment vaig tenir cap tipus de dificultat per ser una dona.

 

3.- A nivell laboral, què vas fer? Què en destacaries?

 

Posteriorment, finalitzada l’etapa universitària, a nivell laboral, vaig incorporar-me al negoci familiar d’assessoria fiscal, comptable i laboral de la que era titular el meu pare.

 

No vaig tenir cap tipus d’impediment en desenvolupar la meva professió, creant fins i tot el departament jurídic. Aquest despatx professional, encara té continuació avui, amb els meus germans i el meu fill. La nostra filosofia és de plena igualtat professional i perquè tothom, dones i homes, tinguem els mateixos drets a nivell del lloc de treball i de salari.

 

4.- Pel que fa a la teva participació a l’ICATER, vas trobar dificultats per accedir a càrrecs col·legials?

 

Vaig iniciar la meva relació amb el nostre Col·legi d’Advocats, el gener de l’any 1985, com a Vicedegana, fins l’any 1999, quan vaig decidir optar al càrrec de Degana, que vaig ocupar durant dos mandats seguits.

 

Vull deixar constància que en aquella època no era normal que una dona ocupés aquest càrrec, ja que vaig ser la tercera dona a Catalunya que ho va ser. Es podria dir que ni els propis companys hi estaven acostumats i, per aquest motiu, tampoc em va ser fàcil presidir la nostra institució col·legial. Hàndicap que crec que, malgrat aquesta dificultat, vaig poder superar treballant sempre en benefici dels/les companys/es, el Col·legi i l’Advocacia, i en cap moment en benefici propi.

 

5.- I a nivell municipal, què destacaries?

 

A nivell de les institucions municipals, com a Vicedegana i després com a Degana, vaig voler fer present el Col·legi de l’Advocacia en actes i fets en defensa dels drets de les dones. Vull deixar constància que en cap moment  hi va haver cap inconvenient en aquest sentit, ans al contrari.

 

6.- Va ser fàcil conciliar vida familiar i laboral?

 

Haig de reconèixer que com a dona Advocada, tant a nivell professional com institucional, si he pogut treballar en aquesta estupenda professió, que encara exerceixo,  ha estat GRÀCIES i per l’ajuda i suport incondicional del meu marit, el meu fill i la meva família, els quals, tot i els inconvenients amb què em trobava, em van donar suport en tot moment i dificultat, i encara ho fan.

 

Durant tots els anys d’exercici de l’Advocacia he lluitat, reivindicat i cregut en la igualtat, en tots els aspectes, de dones i homes.